divendres, 29 d’abril de 2016

OMBRES XINESES

Les ombres xineses són un joc popular que consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció.
Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era.
Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d'ombres que, procedent d'Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món.
Les ombres xineses constitueixen un dels primers esforços per materialitzar l'afany humà ancestral de reproduir el moviment sobre una pantalla, i en aquest sentit es poden concebre com un antecedent remot del cinema.
LES OMBRES XINESES TREBALLADES A L'AULA...
El dia de Sant Jordi els alumnes de Primària ( de primer a quart ) vam realitzar un seguit de representacions d'ombres xineses amb els personatges de la llegenda , com a protagonistes i també vam realitzar diferents figures amb les nostres mans.
Aquí teniu una petita mostra del que vam fer.




dijous, 14 d’abril de 2016

Un conte del Japó

PERQUÈ ELS MUSSOLS VIUEN DE NIT?


No us ho heu preguntat mai? Per què els mussols no se'n van a dormir a l'hora a l'hora que van la resta dels ocells? Aquest conte tradicional del Japó ens ha descobert el perquè.

                       
Fa molts i molts anys, hi havia un mussol que treballava tenyint. Tots els altres ocells anaven al seu arbre per que els hi tenyís les plomes de colors increïbles i preciosos. Els flamencs roses i els ibis de color taronja eren bons exemples de lo bé que el mussol tenyia les plomes. El seu treball els tenia a tots contents. A tots? No, el corb se'n rifava d'ells i presumia del seu plomatge blanc, dient que mai visitaria el mussol perquè no ho necessitava. Però en els fons, desitjava els colors que el mussol pintava.

Fins que un dia no va poder aguantar més, es va posar a la branca de l'arbre on vivia el mussol i li va ordenar:

-Vull que tenyeixis les meves plomes. Però vull que siguin del color més estrany que existeixi, aquell color que mai hagis utilitzat per pintar cap altre ocell. Vull ser únic.

El mussol va pensar i va pensar, fins que va trobar el color adequat. El negre. Quan va acabar de tenyir-li les plomes va exclamar:

- He fet el que m'has demanat. Ara ets únic. Tal com m'has demanat, ara portes un color diferent al de qualsevol altre tipus d'ocell. Espero que t'agradi.

Quan el corb va volar fins un riu i es va veure emmirallat no s'ho podia creure. Totes les seves plomes eren negres, com si s'hagués banyat en betum. Però ja era massa tard, no s'ho podia treure i es va haver de resignar. Y es per això que a partir d'aquell dia tots els corbs van ser negres.

Però els corbs mai van perdonar els mussols. Si veien cap mussol durant el dia, es tiraven a sobre d'ell i el picaven i l'esgarrapaven. Els mussols, morts de por, es van reunir sobre un gran cirerer. Allà van decidir que s'amagarientot el dia dormint i sortirien per la nit, quan els corbs s'anessin a dormir, a menjar i a fer la seva vida. Amb el temps es van acostumar i no van ser atacats mai més.