dijous, 14 d’abril del 2016

Un conte del Japó

PERQUÈ ELS MUSSOLS VIUEN DE NIT?


No us ho heu preguntat mai? Per què els mussols no se'n van a dormir a l'hora a l'hora que van la resta dels ocells? Aquest conte tradicional del Japó ens ha descobert el perquè.

                       
Fa molts i molts anys, hi havia un mussol que treballava tenyint. Tots els altres ocells anaven al seu arbre per que els hi tenyís les plomes de colors increïbles i preciosos. Els flamencs roses i els ibis de color taronja eren bons exemples de lo bé que el mussol tenyia les plomes. El seu treball els tenia a tots contents. A tots? No, el corb se'n rifava d'ells i presumia del seu plomatge blanc, dient que mai visitaria el mussol perquè no ho necessitava. Però en els fons, desitjava els colors que el mussol pintava.

Fins que un dia no va poder aguantar més, es va posar a la branca de l'arbre on vivia el mussol i li va ordenar:

-Vull que tenyeixis les meves plomes. Però vull que siguin del color més estrany que existeixi, aquell color que mai hagis utilitzat per pintar cap altre ocell. Vull ser únic.

El mussol va pensar i va pensar, fins que va trobar el color adequat. El negre. Quan va acabar de tenyir-li les plomes va exclamar:

- He fet el que m'has demanat. Ara ets únic. Tal com m'has demanat, ara portes un color diferent al de qualsevol altre tipus d'ocell. Espero que t'agradi.

Quan el corb va volar fins un riu i es va veure emmirallat no s'ho podia creure. Totes les seves plomes eren negres, com si s'hagués banyat en betum. Però ja era massa tard, no s'ho podia treure i es va haver de resignar. Y es per això que a partir d'aquell dia tots els corbs van ser negres.

Però els corbs mai van perdonar els mussols. Si veien cap mussol durant el dia, es tiraven a sobre d'ell i el picaven i l'esgarrapaven. Els mussols, morts de por, es van reunir sobre un gran cirerer. Allà van decidir que s'amagarientot el dia dormint i sortirien per la nit, quan els corbs s'anessin a dormir, a menjar i a fer la seva vida. Amb el temps es van acostumar i no van ser atacats mai més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada